AL LLARG D’AQUESTS DOS ANYS VIATJANT PEL MAR MEDITERRANI... He conegut comunitats bilingües per tota la costa, com ara Còrsega, Sardenya o Nàpols. De seguida m'hi he sentit identificat i he intentat comprendre si pensen i senten la llengua com nosaltres ho fem. Però malauradament el seus estats respectius, França i Itàlia, no han incentivat mai el bilingüisme, ans al contrari, s’ha prohibit el seu estudi i fins i tot de vegades la seva parla. Molt sovint la llengua pròpia es parla a casa o al carrer, però manca la seva presència en l’educació o les institucions publiques. En alguns casos ja és massa tard i l’únic que en resta es pot visitar als museus d’Història. Por i vergonya a parlar la llengua materna és el que molts pobles han sentit durant molts anys. Ara, però, es comença a prendre consciència de la importància que tenen les llengües per tal de conservar la cultura i la identitat d’un poble i, mica en mica, també en aquestes terres van sorgint iniciatives per salvar-les. És aquí on Catalunya juga un paper capdavanter. Estem demostrant que defensar la llengua, així com altres els interessos territorials, davant d’un estat buit d'arguments i amenaçador és possible si el poble s'uneix en una sola veu i surt al carrer pacíficament per exigir als seus polítics fer allò que se'ls demana. Des de l'altra banda del Mediterrani em sento orgullós quan explico als nous amics com la voluntat d'un poble ha fet movilitzar als seus politics. Estem marcant un camí exemplar de seny, respecte i llibertat. Estic segur que algunes identitats col·lectives del Mediterrani revifaran a partir d’aquest diumenge. Per tot això m’hagués agradat votar demà, però desgraciadament no ho podré fer. El govern espanyol no ho ha posat fàcil als que som fora. Espero, però, que sigui una gran festa de la democràcia i que es respecti la decisió del poble!


via Rumbo Mediterráneo http://ift.tt/1MQ4vaU

Comments